Nazioartetik Donostiara
Conversaciones Católicas Internacionales de San Sebastián
(1935. 1947-[1958]-1959)
Joseba Intxausti
Azken epealdiko arazo aldartetsuak (1953-1959)
Gorago esan dugunez, Konkordatua sinatu ondoren, Vatikanoak Espainiako
bere Nuntzioa aldatu egin zuen (1953ko urrian): Gaetano Cicognani kardinal
izendatu berriak, Gerrate Zibilean jada Burgos-ko Gobernuaren aurrean Nuntzio
izandakoari leku eman zion. Hildebrando Antoniutti etorri zen Madrilera.
Laster, Euskal Herriko Elizbarrutietan ere, Gasteizko Elizbarrutia
hirutan banatu ondoko lehen Gotzainak (1950) aldatuak izan ziren Bilbon
eta Gasteizen: Morcillok Gurpideri utzi zion Bilbokoa; Bueno Monreal-ek,
berriz, Peralta-ri Gasteizkoa. Donostian, bere heriotza arte (1963)
Font i Andreu jarraitu zen Gotzain-aulkian.
Gerra Hotzak, azkenik, nazioarteko bere isolamendua hausteko aukera
eman zion Errejimenari: enbaxadariak itzuli ziren Madrilera, baita hemendik
mundu zabalera joan ere. Erbesteko eta barneko oposizioek, ikusi zuten
—harriduraz eta dolorez ikusi: ikusi eta ikasi— errejimen demokratak ere
eser zitezkeela frankismoarekin, akordio politikoetara iristeko.
Sei-zazpi alditan bildu ondoren, solaskizunetan, ideia-trukaketa —iradokiorra
eta berritzailea izan zedin— gero eta irudimen biziagoa behar zen antolatzaileengan.
Bestalde, Solasaldiek elkarren ezagumenduak urruntasun pertsonalak gainditzen
lagundu baldin bazuten ere, katolikoen arteko bereizketa ideologikoak ere
begibistan utzi zituzten beraiek. Eta teologo eta hierarkia tradiziozaleenentzat
bazirudien, gainera, korronte berritzaileek "ezagumendu" ofizialen bat
lor zezaketela eztabaidakizun teologiko-politiko batzuetan. Hortaz, egun-argitara
zetozen ideia berriek aurpegi arriskugarriagoa hartu zuten batzurentzan.
Seguraski, antolatzaile eta solas-lagunen artean batek baino gehiagok
sentitu zuen topaketa haiei buruz gogoeta pausatu eta berri bat egin beharra.
Hierarkiaren ardura
Solasaldiak, lehen kapituluetatik dakigunez, Hierarkia katolikoagandik
zuzenean zeuden zerbait ziren, eta, zehazkiago esateko, lehenengo Gasteizko
Elizbarrutiko ekimena bezala aurkeztu izan ziren, eta gero, Donostiakoarena
bezala. Norabide nagusiak, ba, Elizbarrutitik zetozkien, eta Nuntzioak
nahiz Erromak zerbait adierazi nahi zutenean, Gasteizko nahiz Donostiako
Gotzainei zuzentzen zitzaizkion. Hainbat Gotzainen Batzorde Babestailea
sortzean ere, elizbarrutikotasun hori beti gorde zuten Solasaldiek. Hortaz,
Diozesiko Gotzaina zen lehenengo eta ohizko buru hierarkikoa.
Ikusi dugu, 1947an Ballester Gotzainak nola parte hartu zuen Solasaldiak
berreratzean. Badirudi, gainera, lehenengo bi urteetan nahikoa hurbiletik
eta interesez begiratu zituela Solasaldiak:
J'aime à croire que ceux d'entre vous qui assistèrent aux Conversations
de l'année dernière, gardent le souvenir, si bienfaisant pour l'âme, du
parfum de cordialité dans lequel elles se déroulèrent. — C'ést parce que
les Conversations de l'année dernière résultèrent aimables, que naquit
dans le cœur de tous ceux qui y prirent part le vif désir de les perfectionner.
Je me plais à rendre un public et chaleureux témoignage de reconnaissance
au Comité directeur et organisateur des Conversations. Avec une activité
et une constance vraiment digne de tout éloge, il a travaillé pendant l'année
pour préciser les divers aspects du thème choisi, pour organiser la pártie
matérielle des Conversations, pour rester en contact avec les assistants
de l'année dernière et pour atteindre ceux qui pour la première fois vont
rehausser nos réunions de leur présence. Je profite volontiers de cette
occasion pour remercier de tout mon cœur les uns et les autres de leur
dévouement et d'être venus jusqu'à nous (ik. Doc. 1: 5-15: "Una alocución
y dos discursos de S.E. Mons. Carmelo Ballester", 9. or.).
Testua luze samarra da, baina Gotzainaren Solasaldien aldeko jarrera
txeratsua protokolo guztietatik harago zegoela erakusteko balio digu, 1948ko
urte hartan. Jarrera hori azpimarratzeko, beste gutun bat ere badarabil
Gotzainak: Cicognani Nuntzioak, Vaticanoko Estatu Idazkari-ordekoaren eskutitza
aurkezteko egindako gutuna. Are gehiago: Gotzainak, Pius XII.a Aita Santuarekin
izandako elkarrizketa gogoratu zuen:
Le 30 octobre de l'année dernière, j'eus la joie d'être reçu par le
Saint Père. Lui ayant parlé pendant l'audience de nos Conversations, je
fus frappé de l'interêt avec lequel il m'écouta, des demandes qu'il me
fit, et de conseils qu'il me donna pour que nos néunions soient chaque
fois plus utiles. Il me dit surtout, que nous devions les établir sur les
enseignements des Papes, et que je devais veiller por leur assurer la pureté
de la foi (Doc. 1: 10).
Lanerako tresna interesgarri eta baliotsu bezala ikusten zen, beraz,
Solasaldiena; baina, badaezpada, arretarik onena jarri nahi zen eliz Irakaskuntzaren
bidetik ibil zitezen. Erantzukizuna Elizbarrutiko Gotzainarena zen, berriz
ere.
Hurrengo urtean (1949; hil-berriak ziren aurreko Solasaldietako bi apezpiku:
Ballester eta Yurramendi), Cicognani bera Solasaldien beren baitandik ari
dela esango luke batek, beti ere jarrera ireki eta bihozkorra erakutsiz:
Comme vous le savez, elles sont nées sans ambitions, par un modeste
mais ardent désir de bien; elles se deroulent sans éclat, mais avec un
intense travail d'étude au service de la vérité, avec un propos ferme d'apostolat
afin que les idées nettes et précises puissent éclairer les hommes par
la lumière de la vérité catholique.— Le nombre des intellectuels qui y
prennent part est restreint (quoique nous le voyons chaque année toujours
augmenté) et ils se réunissent apportant chacun ce que nous pouvons appeler:
matériaux d'étude pour l'examiner et le commenter, et, grâce au contact
personnel d'hommes de diverses nationalités et de differents milieux, unis
cependant par une foi commune et par la même doctrine catholique fondamentale,
grâce aux discussions et aux difficultés librement présentées et attentivement
résolues, ils tâchent de préparer le chemin pour des formules précises
et satisfaisantes.— (...).— Le travail de ces Conversations ne consiste
pas dans des discours académiques ni dans de brillantes conférences, mais
il n'est pas non plus dans des causeries pour passer le temps, en profitant,
en attendant, du ravissement de cette charmante et hospitalière ville donostiarre.—
Non, les Conversations Catholiques Internationales de Saint Sébastien représentent,
comme je viens de le dire, une étude, un effort avec le but d'arriver,
dans le graves problèmes qui fatiguent les peuples, à une intelligence,
de sorte que le catholicisme intelectuel puisse présenter une syntèse de
solutions et de remèdes (Doc. 3: 141-144: "Discours de S. Exc. Mons. Cicognani,
Nonce de Sa Sainteté à Madrid, à la séance inaugurale des Conversations
[1949]", 141-142. or.).
Aipua luzea da, baina beharrezkoa, nire ustez, ondoko Nuntzioarenak
beren lekuan ulertzeko. Cicognani-k maite zituen Solasaldiak, eta ulertzen,
eta ahalegindu zen —hemen, eta Erroman, Nuntzio zela eta gero— ekimenari
hegoak ematen, Santamariaren testu honek azaltzen duen bezala:
Me indicó también [Dell'Acqua-k] que hablaría también sobre este asunto
[Solasaldiei buruz, alegia] con S. Em. Cardenal Cicognani, quien, por cierto,
ha segido con gran interés todos mis pasos en Roma [1955-urria-16/20],
sosteniéndome con sus consejos y con su ayuda en todo —incluso en detalles
de carácter material— con un afecto que no sé cómo agradecerle, aunque,
como es natural, se ha mantenido oficialmente al margen, como está obligado
por el respeto que debe a su sucesor en la Nunciatura de Madrid (Artxiboan,
"Informes Generales" karp.: "Informe de mi viaje a Roma. 16-20 Octubre
1955").
Nuntzio berriaren urruntasuna
I954eko uztailaren 27ko Diario Vasco-k orrialde berean bi albiste hauek
eman zituen elkarren ondoan: "Sesión inaugural de la IX reunión de las
Conversaciones Católicas Internacionales. Fue presidida por el Nuncio de
Su Santidad y las autoridades de la provincia" (iru zutabetan), eta "San
Sebastián dispensó una cordial y respetuosa acogida a monseñor Antoniutti.
El Nuncio de Su Santidad pronunció unas emotivas palabras en la S.I. Catedral"
(bi zutabetan, argazki batekin).
Hamasei urtetako urrunaldi baten ondoren (gerrateaz gero Kanadan egona
zen Antoniutti), berriz Donostian izateaz pozik zegoela adierazi, eta zera
zioen Nuntzio berriak 1954eko egun hartan:
Vuelvo con profunda emoción a este templo dedicado al Buen Pastor (...).
En este momento me complazco en recordar que bajo las bóvedas majestuosas
de esta misma iglesia, y en una hora histórica y decisiva para España,
tomé parte en algunas manifestaciones religiosas, que han quedado profundamente
grabadas en mi corazón. (...). Aquí (...) imploramos en una hora difícil
de vuestra historia, la paz de Cristo, con el triunfo de la Iglesia y de
la España Católica. (...).— No se han borrado de mi mente estos recuerdos
que vuelvo a vivir con intensidad esta tarde, recuerdo como aquel motivo
de mi entrevista con el ilustre Príncipe de la Iglesia y Primado de las
Españas, cardenal Gomá, con quien traté problemas de gran trascendencia
y cuyo momento lo guardo vivísimo en mi corazón, mientras vosotros me recibís
con tanta alegría (Diario Vasco, 1954-uztaila-27).
Santiago, Espainiako Zaindaria, eta fedea batzuetan odolez ere defendatu
behar zela gogoratuz amaitu zuen hitzaldia Antoniutti-k, Probintziako bi
gobernadoreak eta Donostiako alkatea aurrean zituela. Gerra amaitu eta
hamabost urte geroago Donostian emandako mintzaldia zen hura. (Antoniutti-ren
leku politikoaz, ik.: Ortega 1979: 680).
Egia esan, ez da erraza Nuntzio berriak Solasaldien izpiritu ireki eta
solas-zalea nola maita zezakeen antzematea; baina biharamunean beste hitzaldi
nahikoa luze batekin ireki zituen Solasaldiak, Elizbarrutiko Gotzain eta
Probintziako gobernadorearekin batera. Antoniutti-ren kezkak batez ere
ondoko oharkizun hauetara lerratu ziren:
Ustedes saben cómo hoy en día se persigue en ciertos medios un movimiento
que revela casi el carácter de una rebelión secreta contra la Jerarquía.
Se insiste sobre un apostolado que debería ser más dinámico; se habla de
una adaptación de la Iglesia a las necesidades de la hora actual; gustaría
oponer a la "Iglesia de la caridad" la "Iglesia jurídica", y sobre todo,
se reivindica "la emancipación del laicado", expresión deplorable e históricamente
inexacta, como el Padre Santo lo decía (...).
Desgraciadamente [a pesar de la "admirable libertad de iniciativa que
la Iglesia deja" y "la protigiosa variedad de opiniones libremente emitidas"]
ocurre que ciertos profesores buscan muy poco la unión con el magisterio
de la Iglesia y olvidan que la vigilancia y la protección de la Jerarquía
no son obstáculos para el progreso, sino más bien diques que protegen y
dirigen la corriente del pensamiento hacia el mar de la verdad (Eclesia,
1954-abuztua-7, 6-7. or.).
Nuntzioaren kezka betilun hauek gorabehera, zorionez Montini (Vatikanoko
Estatu-Idazkariordekoa) Aita Santuaren izenean gutun bat bidaliz eta Feltin
Pariseko artzapezpiku kardinala pertsonalki Solasaldietan izan ziren urte
hartan. Hura, Hierarkiaren lekua gogoratu ondoren, jardunaldien emaitzaz
espreski itxaropentsu agertu zen:
El espíritu que ha animado a las Conversaciones anteriores, acompañado
de deseos de concordia y mutuo conocimiento, hace concebir fundadas esperanzas
de que estos diálogos no dejarán de producir también en la presente reunión
buenos frutos para los participantes (Unidad, 1954-uztaila-26).
Feltin kardinalak antolatzaileengan erakutsi zuen konfidantza nabariagoa
izan zen, batez ere Santamariaren lana goraipatuz. Kazetariak honela laburtu
zion honetaz esandakoa:
Su Eminencia glosó la gran labor que en el mundo está desarrollando
Pax Christi [Santamaria idazkari zela, noski] e hizo una cariñosa alusión
a la ruta de la paz promovida por dicho movimiento católico internacional.
En fin, monseñor Feltin manifestó su íntimo agradecimiento a su íntimo
amigo don Carlos Santamaría por la labor que viene realizando en favor
de Pax Christi. Deseó a los conversadores que realicen una labor fecunda
en el difícil e importante tema de este año: la obediencia y la libertad
del cristiano (La Voz de España, (?) 1954-uztaila-27).
1955ean Antoniutti Nuntzioa presente egon zen Solasaldien irekieran,
eta harrera-ikustaldi batera deitu ere egin zituen solas-lagunak; baina
ordurako ezpain zorrotzak erakutsita zituen, "Erromatik" etorritako oharrei
gehitu zien hitzetan:
Tenga V.E. Revdma. [Donostiako Gotzainari idazten zion] la bondad de
hacer llegar cuanto precede a conocimiento de los dirigentes de las Conversaciones.
Y si ellos creen que las mismas pueden continuarse [azp., nirea] deberán
atenerse fielmente a las condiciones antes mencionadas. No se puede en
efecto, implicar a la Iglesia en actividades que se definen católicas,
ni mucho menos pedir su aprobación o mensaje sin haber dado prueba segura
y bien determinada, no sólo de buenas intenciones, sino de garantías positivas
(Artxiboan, "Problemas con el Sto. Oficio" karp.: Nunciatura Apostólica
en España, Prot. 1.523/55, Antoniutti-ren gutuna, 1955-abuztua-20).
Ofizio Santutik zetorren oharrak eta Nuntzioak erakutsitako jarrera
horrek, berehala ikusiko dugun eskutizketa sortu zuten Santamaria eta hainbat
apezpikuren artean. 1956an, Nuntzioa ez zen agertu Solasaldietan (ez da
ahantzi behar bere udako ohizko egoitza Donostian zuela, Gobernuarekin
batera). 1957an, aldez aurretik "la multitud de asuntos que reclaman mi
atención" aitzakia aurreratu zion Donostiako Gotzainari, egoterik izango
zuenentz bere garaian ikusi beharko zuela adieraziz (Artxiboan, "Problemas
con el Sto. Oficio" karp.: Antoniutti-ren gutuna, 57-martxoa-8).
Irteera garbirik gabeko egoera iristen ari ziren Idazkaritzaren eta
Nuntziaturaren arteko harremanak: "Nuntzioa Donostian egon ohi zen, baina
Solasaldien irekierakoan alde egiten zuen Donostiatik, eta horrelako txikikeriak,
gurekiko ezadostasuna adierazteko" (Santamaria: Herria 2000 Eliza aldizkarian,
hazila, 1978, 15. or.) Santamaria-k, Nuntzioarena aipatuz, honela argitu
zizkion aldizkari honi Solasaldien amaieraren arrazoiak:
Las Conversaciones no han seguido, o no siguieron porque evolucionó
la situación. Ya no eran tan necesarias, empezaba a haber contactos intelectuales
con el mundo exterior. Llegó además un nuncio que les era ferozmente adverso.
Es evidente que Cicognani era un gran amigo de las Conversaciones. El sabía
lo que pasaba aquí dentro. Estaba perfectamente enterado. Y en la Secretaría
de Estado Montini nos era también muy favorable. Pero los hombres cambian
y Cicognani fue a Roma y vino aquí Antoniutti. Se dedicaba a ponernos pegas
sin atreverse a actuar de frente (Herria 2000 Eliza, hazila, 1978).
Nuntzioaren jarrera hark ekar zitzakeen arriskuez ohartuta, Gotzainekin
eta Hierarkiarengan itzalik handiena zuten teologoekin harremanak estutzera
jo zuen, ba, Santamariak.
Apezpikuen eta teologoen hurbiltasunak
Madrileko Nuntziaturako haize berriak ezaguturik, Gotzainak eta Idazkaritzak
aterpe hobeak eratu nahi izan zizkieten Donostiako topaketei. Aldarte berrian,
Hierarkiaren parte lagunenaren presentzia segurtatu, uzkurrenaren konfidantza
irabazi eta ahulenari zalantzen aurrean lasapidea emateko, bi pauso instituzional
eman ziren. Lehenengoa eta agerikoena, Solasaldiei Apezpikuen Batzorde
Babestailea sortu (1954) eta indartzea (1956) izan zen: erakunde honen
bidez Hierarkia Solasaldietatik hurbil izan eta senti zedila nahi zen.
Eta Ofizio Santutik arauak estuagotu ahala, isileko teologo ofizialen lekua
definitu eta segurtatzea izan zen, bestea.
Balio eta zeregin desberdineko bi zubi hauen betekizuna Idazkariak ohar
historiko batean azaldu du (c. 1991) Apezpikuen Batzorde Babestailearen
jaiotza-arrazoiak ematean:
En Mayo de 1954 y con el fin de dar a las Conversaciones una estructura
con mayores garantías de continuidad y solidez ideológica para el futuro
el obispo de San Sebastián constituyó una Junta Episcopal Patrocinadora
de las mismas (Artxiboan, "Junta de Conversaciones" karp.).
Nuntzioaren bidez Erromatik bidalitako oharrek (1955eko abuztuan), lehendik
gainean zekarren nekeaz gain susmoak sor zitzaketen lanaren zentzu eta
ortodoxiaz. Solasaldiei ez zizkieten aski segurtasun eta berme ematen beren
nazioarteko arrakastak eta solas-lagunek oro har izan zitzaketen haiekiko
oniritziak.
Santamariak, fronte berrietan ekin zion lanari: a) Hurbilekoenak zituen
apezpiku babestaileengana jo zuen 1955eko irailaren 28an. b) Erromarekiko
harremanei zuzenean heldu zien (Aita Bidagor jesuita donostiarraren laguntzaz
baliatuz), Nuntzioarekikoak ere komeni zen gisan zainduz. Orain Apezpikuena
interesatzen zaigu hemen.
Santamariak ondoko galdera hauek egingo dizkie Batzordeko Gotzainei
eta Teologoen Batzordekoei (Salaverri, Sauras, Cirarda), lanaren nekea
eta familiako zereginen pisua gogoratuz:
Por estas razones me he planteado la cuestión de conciencia de si debo
o no continuar adelante con esta obra. (...). Para mí y para mis amigos
propagandistas, todo el asunto depende de una sola cuestión, acerca de
la cual me atrevo a pedir opinión a V.E. pues conoce bien las Conversaciones
y es un de nuestros grandes protectores y amigos: dando por supuesto que
estas Conversaciones no sean perjudiciales yo quisiera saber si esta obra
puede ser considerada en realidad como obra apostólica útil y beneficiosa
para la Iglesia y para las almas, o si al contrario, hay que mirarla más
bien como algo prácticamente indiferente, de interés completamente superficial,
desde el punto de vista apostólico.— En el segundo caso no tendría yo recursos
morales suficientes para seguir realizando el mismo esfuerzo de años anteriores
y propondría dar por terminada esta empresa, entendiendo que ya jugó el
papel que le correspondía y dio los frutos que podían esperarse de ella.
(...).— Le suplico a V.E. no crea que atravieso una crisis de desaliento:
al contrario, deseo proceder en esta cuestión con absoluta clarividencia
y si la impresión recibida fuera favorable continuaría dándome a esta empresa
con el mismo entusiasmo de los primeros años (Artxiboan, "Problemas con
el Sto. Oficio" karp.: "Texto de la carta dirigida por don Carlos Santamaría
con fecha 28 de Septiembre [de 1955]").
Artxiboan gorde dira Apezpiku eta teologo kontsultatuen erantzunak
(Artxiboan, "Problemas con el Sto. Oficio" karp.: 1955-urria-3, 1955-urria-6,
1955-azaroa-9 eta 1956-urtarrila-1etako gutunak, eta 1955-urria-4, 1955-urria-14
eta 1955-urria-21etako gutunak). Morcillo (Bilbo), Menéndez-Reigada (Cordoba),
Cantero (Huelva) eta Bueno Monreal (Sevillako Artz. laguntzailea) izan
ziren lau Apezpiku erantzuleak (Peralta-k Cirarda-ren aparteko gutun baten
bidez erantzun zuen, s.d.), hain zuzen aurreko urtean izendaturiko laurak.
Hiru teologoek ere erantzun zuten (Salaverri, Sauras, Cirarda).
Morcillo Solasaldien aldeko bezala agertu zen, bere iritzia ezagumendu
hobea izan dezakeenaren iritzira makurtzeko prest bazegoen ere. Cantero,
beroago agertu zen, eta egunean baino egunean premiazkoagoa ikusten zuen
Solasaldien batasun- eta elkarrizketa-zeregina zaintzea. Bueno Monreal
gehiago esatera ausartu zen:
Sinceramente creo que la labor realizada y la que se puede realizar
todavía ha sido y seguirá siendo útil al catolicismo español y estimo que
también a los intelectuales extranjeros. Al fin y al cabo es el único,
casi, contacto inmediato que en forma colectiva tiene nuestra intelectualidad
católica con la del extranjero.— Considero por otra parte desvanecidos
los recelos que en un tiempo hubo respecto de las referidas Conversaciones
y hoy son bien vistas por la Iglesia y por nuestros elementos intelectuales
(Artxiboan, "Problemas con el Sto. Oficio" karp.: 1956-urtarrila-1eko gutuna).
Albino Menéndez-Reigada-k, ostera (bera zen garaiko gotzainerian teologo
ezagunenetakoa), arazoa pertsonalizatuz erantzun zuen Cordobatik:
Yo estoy ocupadísimo siempre, como el que más. Y a pesar de esto Vd.
sabe que voy a las Conversaciones y asisto a todas sus sesiones sin dejar
una. Y lo tomo como una obligación por lo que puede contribuir a autorizarlas
aunque sólo sea con mi presencia.— Animo, pues, D. Carlos, y adelante (Artxiboan,
"Problemas con el Sto. Oficio" karp.: 1955-urria-3ko gutuna).
Hiru teologoengandik etorri ziren iritziek iradokizun zehatzagoak ekarri
zituzten. Salaverri jesuitak, geroari begira idazkaritzan erreleborako
ere jendea hartu beharra iradoki zuen. Sauras domingotarrak eta Cirarda
kalonjeak, biek, aitortu zuten Solasaldien balioa, eta Sauras-ek solas-lagunen
hautapenaz eta lan-metodologiaz proposatu zuen zenbait hobekuntza. Biontzat
Santamaria idazkaritzatik bazterrezina zen erabat.
Cirarda-k Solasaldiei buruz nabardura interesgarriz jantzitako balioespen
historikoa eskaini zion Santamariari: ikas- edo iker-mailan emandako fruitua
magutua ikusten zuen ("lo cual no puede parecer un defecto sino a los que
malentienden lo que es la esencia de las Conversaciones", gehitzen zuen);
solaskideen arteko elkar aberasteaz, ostera, emaitza estimagarriak emanak
dira Solasaldiak, eta artean ematen ari ziren, Cirarda-ren ustez.
Azkenik, kristau-herri ezberdinen arteko ideia-trukaketarako balioa azpimarratu
zuen:
Creo que las Conversaciones han hecho mucho en años, en que, por distintas
causas que no son del caso, España vivía excesivamente cerrada sobre sí
misma. Y me parece que en este sentido la acusación que se ha hecho contra
las Conversaciones en el sentido de que eran una ventana, por la que se
filtraban ideas de fuera, era verdadera, plenamente, aún cuando no lo sea
el pensar que eso es un mal, o que sólo se recibían ideas, porque, en realidad,
se ha dado —creo sinceramente— tanto como se ha recibido (Artxiboan, "Problemas
con el Sto. Oficio" karp.: 1955-urria-4eko gutuna).
Hori dena entzun da, Santamaria-k bazekien, aurkitzen zituen eragozpen
edo zailtasun instituzionalei aurre egiteko lain laguntza izan zezakeela,
baita Erroman bertan gauzak birlandu nahi bazituen ere. Hara jo zuen, hortaz,
sasiak kentzen hasteko asmoz. |